No tinc temp. El clàssic de les excuses

Com aconseguir deixar enrere l’excusa “NO TINC TEMPS” de manera definitiva. Tot el que guanyes fent-ho, en aquest post. Comença a donar-li voltes a la manera de vèncer la campiona del món de les excuses i cnverteix-te en una persona molt més satisfeta de la vida que fas, molt més eficaç i que, a més, influeix positivament en els altres.

Quantes vegades a la setmana utilitzes l’excusa “no tinc temps”?

Quantes vegades l’escoltes dels teus col·laboradors, clients, familiars, alumnes, parella, …? Ja et dic que és un clàssic de les excuses. Si hi hagués un rànquing mundial estaria en el top 5, segur. En algun dels meus vídeos o articles anteriors i si busques a Youtube en alguna conferència, veuràs que jo sóc antiexcusas a mort. La raó és que penso que no posar excuses és el que marca la diferència entre l’èxit i l’ “anar tirant”. Perquè et vagi bé has de fer el que fan aquells als quals els va bé i la característica principal de tota aquesta gent és que mai posen excuses. Tampoc aquesta.

Encara que no la faci servir, reconec que és de les bones, ja que com tothom la fa servir, la tolerem molt bé i no ens sorprèn ni ens incomoda que altres ens la deixin anar sense més. En el fons crec que pensem “demà la faré servir jo, així que …” I ens la mengem amb patates. Però això no fa que deixi de ser una excusa i això ens afebleix.

Tots tenim 1440 minuts cada dia com deia l’anunci de Mercedes de fa ja uns anys. Ningú pot comprar-ne ni un més perquè això no es ven. I encara que en un dels llibres de la sèrie de Harry Potter hi ha un personatge que utilitza un encanteri per ser a dos llocs alhora i fer més coses que els altres, jo no he aconseguit trobar-lo per enlloc. El que em vaig preguntar fa temps, quan em vaig adonar que això no es venia, és que, tot i això, hi havia moltes persones que feien un munt de coses en el mateix temps quan a altres no els donava temps a fer ni la meitat de coses. A més, ho feien sense estressar-se i sense quedar malament ni amb elles mateixes ni amb els altres. Quan t’adones d’això, què pots fer? Exacte: COPIAR. I és el que jo he fet.

Què és el que he copiat?

Un mètode d’organització personal. No em valia amb proposar-me deixar de posar aquesta excusa. Això no és suficient perquè encara que tingués molta força de voluntat en aquests moments tenia tan acceptat utilitzar-la que no em semblava gens malament fer-ho, fins i tot creia que em feia quedar bé: les persones molt ocupades tenen prestigi social. Quina ximpleria! Havia de trobar un nou sistema d’organització que em donés la possibilitat de fer les coses de diferent manera i, a més, sense estressar-me , ja que jo ja ho havia passat malament amb aquest tema.

Als 17 anys i tornant de vacances, la meva mare va haver d’acompanyar-me al metge d’urgències perquè jo sentia que no tenia forces per a res. Recordo que tot i l’enorme sentit del ridícul que tenia aleshores, vaig esperar que obrís la consulta del metge estirat al terra de la vorera del carrer Balmes a Barcelona. La meva mare pensava que jo tenia, com a mínim, meningitis. Després de les proves, el metge va dir que tenia estrès i va advertir als meus pares que no ens ho prenguéssim a broma perquè si amb 17 anys i cap motiu ja tenia estrès, quan en tingués 40 estaria o empastillat o mort d’un infart.

Per tant, per a mi era una motivació extra organitzar-molt bé sense excuses.

A més m’agrada que la meva autoestima estigui com més alta millor, no per qüestions d’ego personal, sinó per alguna cosa molt més pràctica: per estar segur de dues coses; que allò al que em comprometo amb els altres i amb mi mateix ho faré i per estar segur que els projectes i objectius personals i professionals que em plantejo els puc aconseguir. Les dues coses són fonamentals perquè la meva vida tingui valor i sentit i m’ho passi molt bé amb el que faig cada dia.

I així em vaig trobar, buscant i buscant, amb el mètode GTD® de David Allen. I va ser la solució a tot el que jo volia aconseguir tot i les dificultats que suposa posar-lo en marxa plenament. Per a mi és el millor mètode d’organització personal que hi ha per deixar de posar-te a tu mateix la falsa excusa que no tens temps, tot i que hi ha algunes coses que jo penso que per a la mentalitat poc quadriculada de les persones amb caràcter llatí o mediterrani són massa rígides. És per això que jo n’he fet un  de propi que és el que explico a El Club dels que Tenen Temps, que és Guial Coaching i que li dic Organització Total.

Jo també he quedat malament amb altres comprometent-me a fer coses que no volia fer.

Jo també he començat projectes que he deixat a mitges i això m’ha fet sentir fatal i ha minat la meva autoestima.

Jo també he oblidat la meva vida personal i la meva família perquè pensava que la meva feina era el més important.

Jo també he pensat els dilluns que començava una setmana de merda.

Jo també he desitjat que arribessin les vacances quan encara faltaven setmanes o mesos perquè arribessin.

Però fa tant temps d’això que gairebé ni me’n recordo.

Ara m’organitzo cada dia millor; sóc molt més eficaç, és a dir faig el que he de fer en menys temps; valoro a igual nivell d’importància el que és personal i el que és professional; sempre tinc temps per cuidar-me i fer el que més m’agrada; compleixo sempre el que em proposo i al que em comprometo; dic “no” al que no m’interessa; i, en resum, m’ho passo molt bé cada dia, tant si és diumenge com si és dimarts, tant si estic a Menorca banyant-me al juliol a la platja de Binigaus, com si estic a l’octubre en un dia plujós donant un curs en una empresa amb mil problemes.

Jo estic ara en aquest present gràcies al meu mètode Organització Total. Vols fer el mateix?

Jaume Josa, maig de 2016.