Objectius i pla d’acció. El que pots aprendre d’una remuntada

Quan passa una cosa extraordinària al voltant de la nostra vida és un bon moment per aprendre d’això i per convertir-lo en un motor de canvi personal o professional. L’esport és en molts casos una gran simulació de les guerres de temps passats i en particular el futbol es converteix moltes vegades en la mare de totes les batalles, amb l’avantatge que no mor ningú i el dramatisme és de cartró pedra, només depèn que una pilota entri en una porteria o no ho faci, així que les llàgrimes faran molt poc mal. En qualsevol cas i encara que les llàgrimes no siguin de dolor, les emocions són de veritat i el que passa és el resultat del que es fa. Tu pots aprendre molt del que veus com a espectador d’esports, així que et recomano que ho vegis com un entrenament més per fer-ho millor en la teva vida.

Ahir el FC Barcelona va passar a la història del futbol per fer el que abans ningú havia fet. Ja sé que la història del futbol és una història d’importància relativa per a la humanitat, però va passar a aquesta petita història, i si això passa és perquè alguna cosa excepcional ha passat. Remuntar una diferència de 4 gols en un partit de futbol és molt difícil perquè aquesta és l’avantatge somniat en el partit d’anada. Què va passar ahir perquè això passés? Anem a aprendre del futbol.

Etapes per les que passes fins a remuntar en el futbol i en la vida

 

A partir d’ara pots pensar que parlaré de futbol, però no és així. Parlo d’objectius, de projectes, de plans d’acció, parlo de negocis, d’èxits personals, de fracassos, parlo d’estats d’ànim, parlo d’estratègies concretes que tu pots tenir en compte quan et trobis amb situacions en què hagis de remuntar . Remuntar és sinònim d’aconseguir resultats, d’assolir objectius, de finalitzar projectes, de millorar el que fins ara has aconseguit. Així que el futbol serà l’excusa perquè aconsegueixis algunes eines que no et poden faltar.

Anem a veure quines són les etapes per les que passaràs quan hagis de remuntar:

Has fallat

És evident que per haver de remuntar és que ho has fet malament, no li donis voltes. El que et proposaves fer, ho has fet fatal. Els teus objectius no s’han complert ni de lluny i el pla d’acció que tenies per aconseguir-ho ha estat un fracàs. Utilitza el teu cabreig i la teva decepció per preparar la tornada. La decepció, l’enuig, l’enveja, la ràbia, el desencant també poden ser factors de motivació si els utilitzes correctament.

En finalitzar el partit a París, després que al Barça li clavessin 4 gols i pràcticament tot hagués sortit malament, està clar que els jugadors, l’entrenador i els aficionats estan decebuts. Alguns poden optar per tirar-se les culpes pel cap, per tirar la tovallola, per deixar que el pessimisme els envaeixi. És una opció lògica, però poc útil. El que van fer els protagonistes del que l’endemà la premsa diu “Gesta”, “Heroïcitat”, “Nit històrica” ​​va ser apostar per ells. Recordo que Luis Enrique, l’entrenador, va dir “si ells ens n’han pogut ficar 4, nosaltres podem ficar-ne .”. Una frase que és una evidència, però cal atrevir-se a dir-la. Ningú va sortir a dir que l’eliminatòria estava perduda. Tot semblava que es resolia amb la frase tòpica “hi ha un partit de tornada”. Tu pots pensar, sempre passa això. No és veritat. He repassat l’hemeroteca per escriure aquest article i he trobat moltes mostres en anteriors partits d’anada en què l’entrenador i els jugadors que havien patit una derrota com aquesta o inclús menys greu deien en les seves declaracions “no tenim cap possibilitat” o coses semblants. No és el mateix. Utilitza la teva ràbia com a alimentador de la teva motivació per remuntar.

Centra’t a seguir

Només això. Encara no has de remuntar, això ja arribarà. Estàs ferit i queden unes setmanes per a la tornada. Recupera’t de les ferides. Recomposa’t després de la pallissa. Agafa confiança de nou fent una cosa molt senzilla de fer i molt difícil d’aconseguir: SEGUIR. Aixeca’t cada matí a fer el que cal fer, no alimentis el fracàs utilitzant-lo com excusa per no fer el que cal fer. Encara que et costi. Saps fer-ho i has de fer-ho. Ho has fet malament, és cert, però tens més projectes a la teva vida, hi ha més objectius que complir, viure és molt més que guanyar o perdre un partit. Així que centra’t en seguir. No vulguis remuntar absns d’hora, com diria Aragorn davant de la porta negra als seus soldats “Avui no és aquell dia”. Ja arribarà, però avui encara no has de remuntar res.

Creu en tu. Troba la teva motivació

Seguir en el teu dia a dia et donarà elements per confiar. Que hagis fet una cosa molt malament no vol dir que ho hagis de fer tot malament. Així que tingues cura del que fas amb la màxima atenció. Entrena cada dia com si el següent partit, encara que no sigui el de la remuntada, fos el més important. Senzillament perquè és així: és el més important perquè és l’únic que ara pots lliurar. Entrena molt bé. Juga el millor possible. Tot i que no surtin bé les coses perquè encara estàs ferit.

El següent partit per al Barça després del 4 a 0 al Parc dels Prínceps de París va ser contra el Leganés, un equip de la part baixa de la taula, novell a Primera Divisió, al qual va costar guanyar -només un gol de penal en l’últim minut va salvar els tres punts, un gol que gairebé ningú va celebrar, ni Messi va fer el seu gest de dedicar-lo a la seva àvia amb els braços enlaire assenyalant al cel-. És normal, encara et fan mal les ferides, ets un bon guerrer, però estàs tocat. Tant se val. El mèrit enorme ha estat sortir a jugar i guanyar encara que no sigui amb brillantor. Segueix amb els teus projectes sense descans, et costaran més que altres vegades, però el mèrit està en lluitar-los i anar cap endavant. Qualsevol cosa has de prendre-la com el punt de partida de la remuntada i fins a les victòries en l’últim minut de penal han de valer.

No dubtis. Ho intentaràs, doncs fes-ho

Quan s’acosti el moment del partit de tornada no pots dubtar. Tu no. Si has decidit que ho intentaràs, no busquis excuses. Si segueix sent el teu objectiu i decideixes que faràs tot el possible per remuntar, no pots dubtar de tu. Un cop les teves ferides millorin, els teus resultats també ho faran. Després de perdre, els dies també passaran i una setmana després estaràs ja molt més fort. El passat, els teus errors, el teu mal resultat ja gairebé no faran mal. És el moment de creure en que el teu projecte és més que possible. Ets més savi que abans d’haver estat derrotat, et coneixes millor, saps què és el que no has de fer i has de trobar noves solucions. Comença a pensar-hi i a entrenar molt dur. Confia que si fas alguna cosa diferent del que et va portar a perdre, tens opcions de remuntar.

Moltes vegades quan algú falla en el que sigui, fins i tot un equip de futbol, ​​segueix fent el mateix que el va portar al fracàs. Això és una estupidesa absoluta i ho saps. Si de veritat vols que el que ha passat sigui útil, aprèn i canvia. L’entrenador del Barça va començar a provar contra l’Atlètic de Madrid en Lliga un nou sistema amb tres defenses en atac per potenciar el joc i les opcions de generar més ocasions de gol. Una cosa diferent. Resultat: victòria fora de casa davant un rival molt dur. Als tres dies, partit a casa contra l’Sporting de Gijón, tornem al nou sistema i insistim, arrisquem, pensem en què és el que cal fer per remuntar i ho fem. Quin va ser el resultat? 6 a 1. El mateix que el dia de la remuntada davant el Paris Saint Germain. Casualitat o assaig? Quatre dies després el mateix davant un altre equip, el Celta de Vigo, un equip que havia aconseguit posar en dificultats el Barça moltes vegades, resultat: 5 a 0. De nou un resultat que serveix per remuntar i aquest cop amb el millor joc de tota la temporada. El més difícil ja està fet. Fer creure a tots els que ahir a la nit jugaven la seva part del partit, a tots els que ahir tenien el seu paper en la remuntada: jugadors, equip tècnic i afició. A més vam enviar un missatge al contrari. És clar, diàfan, potent: si esperes que ens rendim tingues molt clar que això no passarà. I això fa dubtar al que ja creia que ho tenia fet.

Còpia aquesta seqüència d’entrenament en el dia a dia del que et pot fer remuntar. Decideix un canvi, aposta per ell, creu fermament, entrénalo en circumstàncies reals i no et rendeixis mai.

Allibera el resultat

Ja està. El que podies fer per preparar bé la remuntada està fet. Ara només queda alliberar el resultat que és el que no pots controlar. I no em refereixo al resultat del partit, sinó al resultat del pla d’acció que has fet. Ja està. Ara l’èxit ja està aconseguit. Sí, encara que perdis, perquè l’èxit estava en creure, en no rendir-se, en tenir un pla, en curar les ferides, en recuperar l’autoestima, en voler que arribi el partit. Això és molt més que guanyar per 4 a 0. Moltíssim més que un simple resultat. Això és la teva vida.

Tenir clars els objectius ajuda, però no marca la diferència

Tant el PSG com el Barça tenien els objectius clars. Passar a la següent ronda, així de senzill i fàcil de formular. Això no ha marcat la diferència. Ajuda molt, però no ho és tot. Quan treballo amb algú en els seus objectius, per exemple en els meus programes de consultoria, em trobo amb professionals o empreses que necessiten definir els objectius i comencen formulant-los malament. Per descomptat que insisteixo molt en que això cal millorar-ho i tenir-los ben formulats ens ajudarà a aconseguir-los, però això no serà tot. La sensació d’uns objectius o projectes ben formulats és alliberadora. Però no marcarà la diferència. El que la marca és el pla d’acció per a aconseguir-los.

Tant PSG com Barça tenien objectius clars i ben formulats, segur, però el que va marcar la diferència va ser el Pla d’Acció per a aconseguir-los. Si saps el que vols, però no has triat l’opció correcta per a aconseguir-ho, la que millor s’adapti a les circumstàncies, a les necessitats de l’objectiu, a la teva personalitat, estàs perdent opcions de remuntar. Perdràs.

Simplificar el Pla d’Acció sí marca la diferència

Aquesta és la clau de l’èxit dels equips que han de remuntar. El seu Pla d’Acció s’ha simplificat extraordinàriament. Tant que només n’hi ha un. Si has perdut tres o quatre a zero no tens cap altra opció que atacar i atacar, si no ho fas, no t’enganyis, no remuntaràs. Potser maquillis la teva eliminació, hagis fet el possible per guanyar només el partit, has apostat per l’orgull de la teva afició, però no ho has fet per aconseguir l’objectiu real que perseguies. Només pots atacar i això és arriscat, així que, o assumeixes tot el risc o no remuntaràs. Si has de remuntar assumeix riscos.

En canvi, l’equip que ha guanyat 4 a 0 pot triar entre moltes opcions de Pla d’Acció possibles per aconseguir el seu objectiu. Defensar per darrere del mig camp; ficar a tots a l’àrea; jugar oberts pressionant a la defensa; perdre tot el temps del món; ser molt durs i confiar que l’àrbitre no n’expulsi a set; són moltes opcions per no dubtar. I en tenir més entre les quals triar, si no tens clars els teus punts forts (recorda que insisteixo molt en això i que saps que penso que és molt important) tens moltes possibilitats d’enviar un missatge de dubte, de perill al teu equip i si sembres el dubte, obres la porta a la possibilitat que una mica abans semblava impossible: perdre.

La tàctica del Barça va ser gairebé suïcida, jugar amb tres defenses contra un equip el principal valor del qual és l’atac i la velocitat, però és que no hi ha una altra opció; el París Saint Germain va decidir jugar enrere, a defensar amb un equip de jugadors pensat per atacar. On és l’error? Quina de les dues opcions és més absurda? Quin ha estat el resultat?

Si tu tens només una opció per remuntar, no dubtis, és aquesta la que has de posar en pràctica. Sense por. Corrent riscos. Assumint que pots. Creient en tu. Sabent que després de perdre ets molt més fort.

Si tens més d’una opció, tria sempre aquella que potencia els teus punts forts, mai la que els minimitza. No cometis l’error del PSG. Si el teu valor és atacar i pressionar, no dubtis, pressiona i ataca, sense por de perdre perquè així és com has guanyat i així és com seguiràs guanyant.

El que tu pots aplicar avui mateix a la teva vida

• Aprèn dels errors.
• No t’exigeixis el cent per cent si estàs ferit. Centra’t en recuperar-te, primer.
• No repeteixis el que ha fallat.
• Formula correctament el teu objectiu.
• Tingues clars els teus punts forts.
• Tria un Pla d’Acció que potenciï les teves virtuts.
• Allibera el resultat i gaudeix del que has après.
• Creu sempre que pots remuntar.
• No et rendeixis mai.

I les circumstàncies? Qui és el paper que juguen?

No ho sabem. Aquesta és la resposta. Però el que sí que sé segur, és que si tu fas tot això que et suggereixo a l’apartat anterior és més que probable que les circumstàncies juguin al teu favor i es converteixin en aliats. Si estàs pendent d’elles, només et serviran per trobar excuses quan l’eliminatòria acabi i a mi, ja ho saps, les excuses no m’interessen perquè em debiliten, em fan aconseguir pitjors resultats i em fan sentir-me pitjor amb mi mateix.

El Barça va fer el que havia de fer molt bé, de forma perfecta. Per això ahir tots els que tenien un paper per fer el van fer molt bé. Van donar el màxim del que podien donar. Els jugadors que estaven a l’onze donant el màxim del seu compromís i el màxim del seu potencial; els que van entrar de recanvi sabent que el seu paper també era molt important, de fet és Sergi Roberto, titular en gairebé tots els partits menys ahir, el que marca el sisè gol; els tècnics arriscant amb un plantejament nou amb totes les conseqüències; el públic omplint el camp amb més de 92.000 persones i no deixant d’animar en cap moment; la premsa obrint les portes a un “I si passa?”.

Tot això va fer que les circumstàncies juguessin a favor i llavors és quan crees l’ambient que fa que si hi ha errors arbitrals, si el temps s’allarga, si hi ha alguna cosa en l’ambient que necessites que passi, pot passar. Ja de res servirà preguntar-se pels penals o per l’àrbitre. El resultat i la història estan escrites.

Aprèn d’ella i guanya’t el dret a creure en que pots remuntar el que sigui.

Jaume Josa