Com organitzar-te bé i liderar la teva pròpia vida

 

Liderar la teva pròpia vida comença organitzánt-te bé. Si ho fas, veuràs com aviat recuperes el control.

Per acabar la sèrie d’articles que aquestes setmanes he dedicat a l’organització del temps em sembla interessant que t’expliqui el sistema d’organització que jo utilitzo i pot ajudar-te a resoldre totes les circumstàncies de la gestió del que has de fer en el teu dia a dia i, a més, donar-li perspectiva al que fas.

Fins quan cal esperar?

Fins quan seguiràs ajornant el moment de començar a sentir-te una persona que mai posa excuses, que compleix el que es proposa i el que ha de fer i que, a sobre, combina perfectament i sense estrès el que ha de fer professionalment amb el que vol fer perquè fa que valgui la pena viure la vida?

Un exemple

No fa gaire vaig coincidir amb una amiga en la vetlla de la mare d’una amiga comuna. Li vaig preguntar com estava el seu marit, a qui feia temps que no veia, i em va respondre directament “Està molt aclaparat sempre. Esperant jubilar-se, JA “. Em va sorprendre la seva resposta perquè em va semblar tan negativa que em va espantar. Si el seu marit amb prou feines té un parell o tres més d’anys que jo, com podia estar pensant en jubilar-se d’aquí a set o vuit anys! A partir d’aquí, la meva amiga em va explicar que estava molt a disgust en la seva feina, que tenia molta pressió, que el seu cap era un imbècil i que no tenia temps per a res. Em va semblar que era l’enfilall d’excuses que devia utilitzar habitualment per justificar una cosa molt senzilla: que no estava disposat a fer res per canviar la situació horrible que estava vivint i que, pel que semblava, pensava que anava a seguir vivint en els següents set anys com a mínim. (Revisant aquest article un any i mig desprès per fer-ne la traducció us puc explicar com ha continuat aquesta història del marit de la meva amiga. Poc temps desprès d’això que va passar es va començar a trobar malament i va anar al metge, li van detectar un càncer que per sort no estava en fase letal, es va operar, va fer el tractament i ara està molt bé. Això el va fer despertar al fet que la seva realitat podia ser diferent. Van parlar ell i la seva dona i van decidir que hi havia un lloc a Colombia que havien visitat una vegada i havien dit que els encantari(a retirar-se allà. L’últim correu se que he rebut ja l’he rebut des d’aquella població del carib on ara viuen, lluny de l’estrès i de la vida que feia sense temps. Oi que no cal esperar a prendre decissions a què ens ho digui una malaltia?)

Ens han convençut que no hi ha res a fer quan vius així. Ens hem convençut que no podem canviar res. Jo crec que no. Hi ha moltes coses que podem fer per canviar alguna cosa que no ens agrada, el que passa és que per fer-ho cal sortir de la zona de confort en què estem, que ja no té res de confortable. El meu amic estava assegut en un sofà ple de claus que li punxaven per tot arreu, però és l’únic sofà que coneix i tem que si s’aixeca es punxi amb altres coses. Et dic una cosa: estic segur que la pitjor de les decisions és no prendre cap decisió per canviar. Seguríssim!

Què és el que pot fer?

Pot començar a canviar dues coses.

La primera, la seva actitud amb el que fa cada dia.

Ja que no pot triar la seva feina, o això creu, el que sempre podrà triar és l’actitud amb què ho fa. I per canviar l’actitud el que necessita són eines de canvi per saber com afrontar i organitzar el seu dia a dia. Segur que, si cada setmana tingués temps per dedicar una tarda a fer una passejada, a jugar a tennis, a anar al cinema, a seure a veure la seva sèrie preferida, a fer l’amor amb la seva dona o acompanyar els seus fills al futbol, la seva perspectiva d’aquest dia no seria la que té. Segur que si sabés que el que ha de fer pot fer-ho en la meitat de temps evitant les distraccions absurdes amb les que viu, no tindria aquesta sensació que té. Segur que si comprengués que l’estupidesa del seu cap és una decisió del seu cap que no té res a veure amb l’actitud que ell tria tenir amb si mateix i amb la seva vida, no es veuria atrapat en una vida que no vol viure. A tot això en diem CONTROL en el nostre mètode Organització TOTAL i és molt fàcil aprendre a fer-ho diferent des del primer dia.

La segona, la PERSPECTIVA del que fa.

A quina vida li porta suportar aquesta situació personal? I a quina salut mental i física? Quin tipus de persona serà quan hagi suportat aquests set o vuit anys així? No vull ni pensar-ho.No es pot estar aquest temps perdent batalles contra un mateix i després esperar a sentir-te un vencedor, que el teu humor de sobte canviï i et sentis algú apassionat per la vida. No encaixa l’entrenament amb el partit que esperes jugar. Tenir PERSPECTIVA és una cosa fonamental en el mètode Organització Total que et proposo, perquè és el que constantment actua com una brúixola que t’indicarà cap a on va la teva vida. Elevar-te del dia a dia uns metres del terra i veure cap a on et porta això que fas ara et dóna una pista de com viuràs demà; muntar en un helicòpter uns centenars de metres et donarà una informació enorme de com viuràs a uns mesos vista; elevar-te en una avioneta et donarà la PERSPECTIVA de la teva vida a un any vista; pujar a un Airbus gegant et dirà com viuràs d’aquí a cinc o deu; i, finalment, posar-te el vestit espacial i pujar-te a un transbordador et dirà com vols que et recordin quan la teva vida acabi. No ho saps encara, però et garanteixo que tens l’helicòpter, l’avioneta, l’Airbus i el transbordador espacial a la teva disposició en el mètode ORGANITZACIÓ TOTAL i plens absolutament de combustible. No em crec que no vulguis pujar-hi ja!

Aquestes dues coordenades són la base del mètode. CONTROL sobre el que fem i el nostre dia a dia per CAPTURAR, PROCESSAR, ORGANITZAR i FER tot el que hem de fer tant professionalment com personalment i tenir PERSPECTIVA de si això que fem ens acosta o ens allunya als nostres objectius.

D’això et parlo, de dirigir la teva vida, de liderar-la, o de deixar que un imbècil ho faci per tu.

Jaume Josa, maig de 2016